Tras largos años en el gulag, tratando de encontrar fuerzas en la solidaridad entre las presas, en la amistad, en el arte, en el trabajo, en la esperanza, cuando queda poco, poquísimo en lo que sustentarse. Valia retoma su vida, a su hija a la que tuvo que abandonar con dos años y reemprende la búsqueda de un amor truncado con un hombre que nunca entendió por qué Valia dejó de contestar a sus cartas. Valia había sido acusada injustamente de espionaje debido a su relación con Bill Rowgrave, un marine norteamericano. Con el fi n de la guerra, la esperanza del reencuentro con Bill se ve trágicamente truncada por la acusación y arresto que la llevará a vivir el horror del confi namiento en el gulag. Dramática y esperanzadora a la vez, una novela que es un testimonio emocionante acerca de la supervivencia del amor y la lucha por la vida.

Bajo la dramática coyuntura de la Praga sometida a la invasión nazi y a la barbarie soviética, Sylva, una mujer enigmática y reservada de origen aristocrático, comprueba en su vejez que pocas cosas en la vida dependen de nuestros deseos. Una boda sin amor, la pérdida de sus seres queridos y el exilio forzoso de su único hijo jalonan un sufrimiento que sólo el hecho de vivir en el recuerdo y la esperanza del reencuentro con su antiguo amor pueden mitigar. En este libro, Monika Zgustova se confirma como una de las voces más singulares de la narrativa europea contemporánea

D'ençà que Aleksandr Solzhenitsyn va sorprendre el món amb el seu llibre Arxipèlag Gulag, s'han publicat diversos testimonis i estudis que han anat completant el retrat del més gran sistema de camps de treball forçat de la historia de la humanitat. Però han estat ben pocs els textos que han tractat la historia de les dones en el gulag, com si elles haguessin tingut un paper residual en els camps i en la repressió brutal del règim estalinista en general. Va ser just el contrari. Monika Zgustova, una de les especialistes en literatura i història russes més importants del nostre país, ha buscat durant els últims nou anys les poques dones que encara viuen d'entre les que van sobreviure al gulag per escoltar i transmetre el seu testimoni abans que es perdés per sempre. Les ha visitat a casa seva a Moscou, Londres i París, i el resultat, contra allò que podria semblar, és un cant a la vida, a la literatura, a l'amistat, a totes les persones i a tot allò que les va ajudar a sobreviure. A través dels records i els objectes, llibres i quaderns que perviuen d'aquell temps, Vestides per a un ball a la neu (la policia secreta soviètica detenia les seves víctimes en qualsevol moment, també quan estaven a punt d'acudir a un ball) traça el retrat de nou dones i el seu temps en el gulag però també el seu retorn a la vida quotidiana. Nou dones científiques, actrius, mestres, matemàtiques, poetes, que són tants altres exemples de superació i de profunda humanitat.

Una mare i una filla. Fa quaranta anys, van haver de fugir del totalitarisme amb la resta de la família. Des d'aleshores, la seva relació ha estat marcada per tot allò que l'exili va trencar per sempre. Amb els anys, totes dues han refet la seva vida, però en continents diferents, presoneres tothora de no ser mai d'enlloc. I la distància, l'escàs temps compartit i les diferents realitats en què viuen han anat afeblint els vincles entre elles. Mentre la filla vola per damunt de l'oceà per veure potser per última vegada la mare ja gran, revisa la vida de totes dues buscant la comprensió. I, en arribar, l'esperen encara moltes sorpreses que demostraran que el final de la vida pot ser el moment més intens, profund i bell que es pot viure amb una mare.